El Taxista Ful

Direcció y guió: Jo Sol.
España. 2005.
Duració: 87 min.
Intèrprets: Pepe Rovira, Marc Sempere, Marcos Rovira “Makoki”, Dinero Gratis, Santiago López Petit, Vicente Escolar, Miguel Ángel Lapuyade, Jonás Lapuyade, Francesc Arnau, Antoni Laparra, Marina Garcés.
Producció: Jordi Rediu y Norbert Llaràs.
Càmara i ambientació: Afra Rigamonti
Música: Jalea Real, Lhasa y 99 Posse.
Muntatge: Sergio Dies.

Sinopsi

José R. desenvolupa la seva rutina de conductor de taxi pels carrers de Barcelona. La seva vida seria igual a la de qualsevol taxista de 52 anys, de no ser perquè els taxis que condueix són robats. José roba per poder treballar.
Com es pot arribar a una situació tan absurda?
Es tracta d’un boig, o d’un treballador sense feina a qui la lògica del Sistema ha abocat sense remei a semblant paradoxa?

Es projectarà també el curt Odysseus’Gambit d´Alex Lora

Apunts de la sessió:

El passat divendres 20 d’abril va tenir lloc la segona sessió de cinema a la sala gran del Casal de la Font d’en Fargues. Es van projectar el curt Odysseus’ Gambit de Alex Lora i la pel·lícula El Taxista Ful que va ser presentada per el seu director Jo Sol i el productor Jordi Rediu de Zip Films. Durant el col·loqui, diverses intervencions varen elogiar l’actuació de Pepe Rovira, el protagonista, que no és taxista ni actor professional sinó un aturat afectat per la precarietat que ens envolta.

Jo Sol va subratllar que, malgrat els pocs anys que han passat des de que la pel·lícula es va rodar, la situació del sistema capitalista ha canviat completament. El creixement i els grans projectes immobiliaris han donat pas a la recessió i la incertesa multiplicant l’atur I la precarietat. La Barcelona del Fòrum que veiem a la pel·lícula ha esdevingut un escenari de desnonaments continus i de lluites al carrer com les dels indignats de Maig – Juny del 2011 o la vaga general del 29M.

Jordi Rediu va mencionar les grans dificultats que existeixen per fer arribar el cinema d’autor a les sales de projecció. Les distribuïdores estan centrades en les pel·lícules americanes i ocasionalment en alguns pocs directors mediàtics espanyols i europeus. La distribució de El Taxista Ful va ser assumida per la pròpia productora que la va oferir a sales com els Verdi. En aquest context va destacar la importància de les sessions de cineclub, com les de FF CINEMA, que han permès una amplia difusió de la pel·lícula a l’estranger