LA ESTRATEGIA DEL CARACOL

Direcció i producció: Sergio Cabrera
Gènere: drama, comèdia. Colombia, 1993, 116 min.
Guió: Humberto Dorado, Sergio Cabrera, Ramón Jimeno
Fotografia: Carlos Congote
Música: Germán Arrieta
Muntatge: Manuel Navia, Nicolás Wentworth
Intèrprets: Fausto Cabrera, Frank Ramírez, Florina Lemaitre, Victor Mallarino, Humberto Dorado, Delfina Guido, Vicky Hernández, Luis Fernando Múnera, Gustavo Angarita, Carlos Vives

Sinopsi

Un grup de llogaters que viuen en un dels barris pobres de Bogotà s’enfronten a un desnonament imminent perquè el propietari de la finca la vol vendre a un Banc. La defensa de l’edifici i al mateix temps de la dignitat de les persones que hi viuen, lluitant contra els especuladors i corruptes, es fa de manera enginyosa i solidària a partir d’una proposta de Jacinto, un vell anarquista espanyol.

Presentador: Carlos Obando, periodista i realitzador audiovisual

Es projectarà també el curt Minuto 200 de Frank Benitez

 

Apunts de la sessió:

El divendres 18 de maig es van projectar dues realitzacions colombianes: el curt Minuto 200 de Fank Benítez i la pel·lícula La Estrategia del Caracol de Sergio Cabrera que va ser presentada per Carlos Obando, periodista i realitzador audiovisual colombià que viu a Catalunya des de fa dotze anys.
En la seva introducció Carlos Obando va situar la trama en un context de lluita contra l’especulació immobiliària i de lluita de classes duta a terme amb creativitat i alegria, i va destacar el caràcter coral dels personatges de la pel·lícula que encarnen diferents arquetips de la societat colombiana com és el cas del “culebrero” que narra la història en flash-back.
Durant el col·loqui es va parlar molt del personatge Jacinto, el vell anarquista espanyol interpretat per Fausto Cabrera, fill del director. Carlos Obando va explicar que Fausto Cabrera es va exiliar a Colombia després de la guerra civil i es va dedicar al teatre i a la poesia. Diferents intervencions van comentar el contrast entre les posicions del advocat Romero, sempre intentant actuar des de la legalitat i les de Jacinto que planteja la seva “estratègia” d’acció directa en defensa de la dignitat i d’una causa que tots saben que està perduda per endavant. També es van comentar les al·lusions de la pel·lícula a les posicions anarquista i estalinista enfrontades durant la guerra civil reflectides en La Estrategia del Caracol en la figura de Jacinto i la d’un dels veïns de la Casa Uribe que en diverses ocasions critica l’ús d’explosius i altres aspectes de l’estratègia dissenyada per Jacinto. Altres intervencions van subratllar els profunds canvis de la realitat social colombiana al llarg dels anys transcorreguts des que la pel·lícula es va rodar, encara que Carlos Obando va esmentar que persisteixen grans desigualtats en un país on la protecció social està encara sota mínims.