Una nova sessió amb assistència per sota de la mitjana dels últims mesos, en el context d’una situació política complicada en què molta gent fa un seguiment exhaustiu de l’actualitat i prefereix quedar-se a casa davant de la televisió. De totes maneres els que van assistir-hi a la projecció i al col·loqui varen sortir encantats de retrobar-se amb un film que no ha perdut actualitat després de 23 anys. El guió, basat en la novel·la Ardiente paciencia (1985) del xilè Antonio Skarmeta, és molt poètic, de manera que com va dir una assistent en el col·loqui tota la pel·lícula és poesia. També es va destacar la gran interpretació de Massimo Troisi, el carter Mario, qui es passa tota la pel·lícula violant la intimitat de Neruda, però ho fa tan tranquil·la i pausadament, que no te n’adones. Una interpretació per la qual va ser nominat als Oscars l’any 1996. La majoria dels que havien vist el film quan es va estrenar van coincidir en què gairebé no recordaven els detalls i havien gaudit molt de la sessió.