La pel·lícula va ser presentada com un film de culte, allunyat dels convencionalismes i polèmic, que va tenir una acollida fluixa de crítica i públic quan es va estrenar, però que va guanyar adeptes amb el temps fins a esdevenir una de les comèdies icòniques del New Hollywood, el moviment de creadors que, inspirats per la Nouvelle Vague i el neorealisme italià, va donar veu a la contracultura, als temes socials i als moviments de protesta contra la guerra del Vietnam, amb noms de creadors tan emblemàtics com Coppola, Scorsese, Kubrick o Altman. Harold and Maude és una estranya història d’amor plena de poesia visual. Com es va comentar en el col·loqui, la il·luminació que evita en la majoria de les escenes el sol directe i el treball de càmera, combinats amb la música de Cat Stevens contribueixen a millorar la narrativa i a arrossegar l’espectador cap a una reflexió sobre l’amor, la vida i la mort. Un film que destil·la filosofia hedonista i llibertària, satiritzant algunes de les principals institucions americanes de finals dels anys 60 del passat segle: la policia, l’exèrcit i els metges. També es va comentar la bellesa de l’última escena, amb diverses seqüències que se succeeixen magistralment sense diàleg, amb el rerefons de la veu de Cat Stevens.