La sessió va ser presentada per Jordi Torra, astrofísic i membre de FF CINEMA, i Manuel Moreno, professor del Dep. De Física de la UPC. El Manuel Moreno, qui s’ha interessat des de fa temps pel cinema de ciència-ficció i de manera especial en com tracten les pel·lícules els aspectes científics, va plantejar en aquesta línia diverses qüestions i temes de discussió referents a la novel·la i al film Solaris, als quals es va referir com grans fites artístiques en el camp de la ciència-ficció tant literària com cinematogràfica. Va explicar que, en alguns casos, la novel·la –a la pel·lícula no queda clar- planteja temes avançats al seu temps, com és el fet que el planeta Solaris giri al voltant de dos sols mantenint una òrbita estable. Descobriments recents han demostrat que no és un fenomen extraordinari, però l’any 1961, quan es va escriure la novel·la, Lem ho va plantejar com un fet insòlit, probablement degut a la intel·ligència de l’oceà. En altres casos, com en l’escena d’ingravidesa, en què les flames del canelobre cremen igual que a la Terra, quan en realitat haurien de tenir forma esfèrica i color blau, la versemblança científica no és del tot correcta. En qualsevol cas, segons va dir Manuel Moreno, el nivell científic de la novel·la i el film, en conjunt, és prou acceptable. En el col·loqui es va parlar de les diferències d’enfocament entre la novel·la de Lem i el film. Lem explora les limitacions de la comprensió científica del que no és humà i la impossibilitat de la comunicació amb essers extraterrestres mentre que Tarkovsky es refereix, amb la mateixa trama argumental, a les limitacions per la comprensió de la vida humana. El que Tarkovsky posa en qüestió no és només l’objecte del coneixement, sinó que en el fons ens parla dels límits de la raó. La història de ciència-ficció és una excusa per posar, en boca de Hari, la replicant, les preguntes claus sobre l’existència humana: d’on venim, cap on anem?